Obsessionats amb Suárez

Els partits importants per televisió els acostumo a veure al Soka, un bar futbolístic entre els bars futbolístics, amb els amics. Per allò que es tracta d’un esport social i a casa, sol, no es gaudeix igual, i el fet de poder opinar i/o discrepar amb els companys de taula. El cas és que durant l’Slavia de Praga-Barça tots vam coincidir en dos coses (bé, i en algunes més). Una, l’obsessió dels comentaristes amb els quatre anys de sequera golejadora de Suárez a Champions lluny del Camp Nou.

Després de l’1-2 li van donar el gol al davanter uruguaià quan era més que evident que es tractava d’un autogol del local Peter Olayinka. Passaven els minuts i ells, sempre nyic-nyac, alegrant-se que, a la fi, s’hagués trencat el malefici. L’error comença pel fet de locutar des de l’estudi, encara que els rètols a la part baixa de la pantalla eren prou clars. Al final, molt al final, se’n van adonar i van rectificar. I per cert, ja està bé de dir-li Luisito a Suárez. L’únic Luisito del Barça va ser el gran Suárez Miramontes, el primer i únic espanyol a guanyar la Pilota d’Or.