He vist coses que no creuríeu

No és per fer-me meua la llegendària frase del replicant Roy Batty a Blade Runner, però mai hauria pensat que quan em vaig desplaçar, com a enviat especial del diari per al qual treballava, a l’enterrament de Franco amb els vint anys acabats de fer, quaranta-quatre després veuria la seua exhumació i reenterrament. I més encara que les televisions fossin capaces de donar més de cinc hores en rigorós directe (Ana Rosa i Susanna Griso es van emportar la palma en els seus matinals) per a l’esdeveniment que, dit sigui sense acritud, es va assemblar molt molt a un funeral d’Estat encara que els familiars del dictador, bandera preconstitucional hissada, parlessin de “profanadors de tombes” en al·lusió directíssima a Pedro Sánchez, president en funcions. Anècdotes a part (bandera amb l’àguila al revés, errors en connexions), va sorprendre que se’ls donés peixet als nostàlgics del dictador i que fessin en viu i en directe apologia del franquisme amb el colpista Tejero al costat dels parents. Ah, i amb el xinès franquista que amb 21 anys aquí encara és incapaç de fer-se entendre!