Suspens televisiu

Els analistes polítics ja s’encarregaran de valorar el missatge dels participants en el debat electoral a cinc de dilluns. Televisivament parlant, aquí sí que ja podem ficar-hi cullerada amb més coneixement de causa, el debat, com gairebé tots els seus predecessors, va ser avorrit, excessivament llarg i sense ritme. De fet, no va ser un debat sinó cinc monòlegs obcecats en què cadascun dels participants intentava ficar-hi cullerada per esgarrapar vots d’una audiència que, això sí, va ser milionària. El decorat, com sempre, anodí i trist (podrien guardar-lo d’un any per l’altre, perquè ara allò de cada quatre anys sembla una exageració, i ningú notaria res). Així que mirem les petites anècdotes que van animar, una mica, el galliner: Pedro Sánchez mirant sempre al faristol quan l’interpel·laven els altres; la cita d’Abascal a Ramiro Ledesma, un dels pares de la Falange; el lapsus d’Iglesias amb “mamada” en comptes de “manada” o la rajola/llamborda de Rivera, que no era d’on deia ser, o aquest pla (ja tot un clàssic) del servei de neteja que aquesta vegada sí que va ser paritari.