Reporters congelats

És igual que el viatge sigui més o menys llarg, que calgui posar cadenes als vehicles, que els enviats especials (no oblidem els soferts càmeres) estiguin al límit de la hipotèrmia i que moltes vegades la connexió no vagi més enllà dels trenta segons. Si s’hi ha d’anar, s’hi va, i com que els altres també ho fan, aquí no podem ser menys, deu pensar el responsable de torn còmodament assegut a la taula del seu despatx.

I no només això, ja que el reporter/a és allà que amortitzi les dietes perquè vagi entrant en cada un dels programes, dos o tres vegades o les que facin falta. Ara, els intrèpids reporters, que també surten quan fa una calor que espanta o el vent se’ls emporta volant o les pluges els ofeguin, estan d’actualitat.

No falla. És tot un clàssic a la petita pantalla. Quan cauen els primers flocs de neu tots els programes, tant si es tracta d’un magazín com d’un informatiu i més encara si és matinal, envien un reporter/a a la zona més alta, i relativament pròxima del plató, perquè informin d’una cosa òbvia: està nevant i fa fred.