Adéu a la veu

Es diu, i crec que de manera molt encertada, que quan es mor un actor de doblatge alguna cosa també es mor en la nostra memòria. És natural. Els de la nostra generació, per aquella ordre del franquisme que prohibia les versions originals, vam aprendre a estimar el cine pels dobladors. Fins i tot amb afirmacions tan peregrines que aquell o el de més enllà “treballa bé” basant-nos en la seua veu a la pantalla. Ara acaba de deixar-nos un dels més grans, Arseni Corsellas (Girona, 1933). Déu n’hi do, el seu currículum, amb més de mil doblatges a l’esquena posant el seu talent al servei de Sean Connery, en 21 ocasions, amb tota la saga Bond inclosa; Rock Hudson (19), Burt Lancaster (17), Charlton Heston (14) i un llarg etcètera que va des de Gary Grant fins a Humphrey Bogart (a qui li va posar veu el 1966 en la versió definitiva de Casablanca), però aquí el recordarem encara més per ser J.R. en la versió catalana de Dallas a TV3 o aquestes promocions dels llargmetratges que s’emetien a Sant Joan Despí. En aquest cas, i malgrat el que es digui, la seua memòria continuarà viva.