Per alguna cosa deu ser

Ens hem de rendir a l’evidència. Vestida i maquillada pel seu pitjor enemic/a, Belén Esteban va acabar sent la principal protagonista en l’entrega dels premis Iris de televisió quan va pujar a l’escenari per recollir el premi de la crítica concedit a Sálvame.

La princesa del poble, que ara sembla que ja és reina, va ser capaç d’eclipsar tots els altres guardonats, que va fer la sensació que quedaven en un segon pla malgrat els cinc guardons que es va emportar La casa de papel o altres pesos pesants del mitjà com Matías Prats o David Broncano o programes com Al rojo vivo o Cachitos de hierro y cromo.

Cap allà que es va enfilar, envalentint-se com li sol passar sovint quan se sap guanyadora i, costella en mà, va llegir un manifest que les males llengües asseguren que va escriure Jorge Javier Vázquez, en el qual va llançar un avís per a navegants que, com a mínim, ens hauria de fer reflexionar a tots: “Per fi es premia la televisió que entreté la majoria de la gent.” I el Sálvame porta onze anys en antena.