La veritat és que es veia venir

L’Arusitys Prime no ha arribat ni a la tercera entrega. L’aposta d’Atresmedia per a la nit dels divendres ha suposat una tremenda patacada per a la cadena, tant de crítica com d’audiència, i aquesta ha optat per retirar-lo de la graella sota l’excusa de descansar el mes de desembre i veure què és el que passa després de Nadal. No és per fer llenya de l’arbre caigut però el daltabaix d’Alfons Arús i el seu equip es veia venir. De fet ja ho vam escriure aquí mateix després de la seua estrena.

Era un programa massa llarg (quatre hores en un dia laborable és excessiu perquè difícilment ningú aguantaria fins a les dos de la matinada) i sense gaire ritme, per no dir gens. Quatre hores a la televisió costen molt d’omplir i per això tot s’allargava fins a l’extenuació, amb l’agreujant que el mateix Arús, amb les seues constants interrupcions, potser per agilitzar la cosa, es feia estrident perquè, d’una banda, eclipsava els col·laboradors, i després, impedia, per citar un exemple, el normal funcionament d’Entrevista Dos, una de les seccions del programa teòricament estrella.