El sorteig de la marmota

Estem d’acord que el sorteig de la loteria de Nadal és tot un clàssic d’aquestes dates i que la musiqueta de fons dels nens i nenes de Sant Ildefons, encara que sonessin millor en pessetes que en euros, és una de les més reconeixibles nadales dels dies nadalencs. Dit això, també cal reconèixer que seguir el sorteig per televisió, o fins i tot per la ràdio, es fa interminable i tediós. I encara direm més. És tan idèntic d’un any al següent que podrien posar-se imatges d’anteriors sortejos i, tret de detalls puntuals en algun comentari, colaria perfectament i ningú no se n’assabentaria: els mateixos tòpics, les mateixes entrevistes amb la mateixa sobreexcitació i la mateixa galeria de friquis disfressats que inunden la sala de sortejos a l’espera de ser caçats per algun reporter despistat. Tampoc no varia l’escenari dels premiats, cava (o sidra), salts i abraçades i l’infeliç que afirma (va ser la inspiració del cèlebre espot de fa uns anys) que ell no juga però que se n’alegra igualment. I enguany, com a novetat, l’arreglaboles que es va fer viral a les xarxes.