Prosit Neujahr

Reconec que no sóc un entès en música clàssica, però sí que estic enganxat al concert d’Any Nou des de la Sala Daurada del Musikverein de Viena. El veig any rere any des de l’adolescència, quan la televisió en blanc i negre n’oferia només (i encara no sé per què) la segona part. Com que no n’entenc gaire, tots em semblen excel·lents (igual que em resulten tediosos els documentals amb què il·lustren l’intermedi), especialment quan la Filharmònica de Viena s’arranca amb El Danubi blau després del seu, a plens pulmons, Prosit Neujahr, amb el qual feliciten el públic i a la milionària audiència (95 països l’ofereixen en directe amb un potencial estimat de 1.000 milions d’espectadors) per donar pas a la Marxa Radetzky (aquest any, lliure per fi de les reminiscències nazis) amb els tradicionals aplaudiments controlats pel director de torn. Al del 2020 li va tocar el torn al letó Andris Nelsons (Riga, 1978) que va transmetre la sensació que al faristol s’ho passava pipa fent debutar al concert ni més ni menys que Beethoven, al complir-se els 250 anys del seu naixement.