Les fílies i fòbies de Pedrerol

A Josep Pedrerol (Barcelona, 1965) o se l’estima o se l’odia (més aviat això últim) perquè és així i ja no canviarà. Mestre en la (des)informació esbiaixada i partidista, sempre escombra cap a casa. Aquests dies, de fet com sempre, està brillant amb dos temes recurrents. Un és el Dakar, que afortunadament ja acaba, en què sembla no tenir més ulls que per a Fernando Alonso, amb el qual obre indefectiblement el seu diari Jugones, li hagin anat  les coses bé, malament o regular en l’etapa.

Ahir mateix, comentava que Carlos Sainz té al seu abast la victòria en cotxes, però ho feia amb una foto de Fernando a la pantalla que lluïa a l’esquena. Ni el mític Lobato havia arribat a tant. L’altre tema és el Barcelona. La defenestració de Valverde i l’arribada de Quique Setién li ha permès ficar-se amb Bartomeu per les formes i el fons, destacant a més (recurs en el qual no ha incidit ningú, potser perquè tampoc és cert) que la plantilla està dividida de manera irreversible. I de forma paral·lela, ha iniciat la campanya de “Mbappé al Reial Madrid”.