El que no aconsegueixi Bertín

S’hi pot estar d’acord o no (la veritat és que Bertín Osborne produeix fílies i fòbies gairebé al cinquanta per cent), però és indubtable que les relaxants entrevistes al seu programa televisiu (preguntes polèmiques, les justes) aconsegueixen un efecte terapèutic en els convidats, que davant de tant hihi, haha, sumat als efluvis del vi destapat amb profusió, acaben fent confessions, en altres escenaris, inimaginables. Per tancar temporada, Bertín se’n va anar a casa, que ja és dir, de Federico Jiménez Losantos (Terol, 1951) i allà, entre una estona al sofà i una altra a la cuina –l’ultramuntà i carpetovetònic periodista va tenir l’estil de cuinar amb davantal però sense treure’s l’americana– van recordar l’etapa marxista de Losantos a Barcelona, que va acabar de manera abrupta quan va ser tirotejat a una cama per Terra Lliure, la qual cosa va provocar un gir radical de 180 graus en la seua ideologia. Vivia en una comuna al nucli antic i el mític José Pérez Ocaña (1947-1983) era un assidu. Losantos va comentar que sempre es posava sota de la taula amb finalitats (in)confessables.