Enveja de la Super Bowl

Reconeixo que, a diferència del meu amic Iñaki, no estic enganxat a la Super Bowl. Inaccessible fins a límits insospitats, no li importa pernoctar (l’endemà toca treballar) amb un grup d’irreductibles com ell ajudat per unes copes de Calvados, xocolate negre i un parell d’havans. Tanmateix, sí que sento sana enveja de la final del futbol americà. D’entrada, al·lucino amb la rapidesa amb què es munta i desmunta l’escenari per al xou del descans, que no va més enllà dels 20 minuts. Aquest any, Shakira i Jennifer Lopez van posar el llistó altíssim. Al·lucino encara més amb les audiències televisives (més de cent milions d’espectadors només als Estats Units) i menys, vistes les xifres, amb el preu dels anuncis: 5.600.000 dòlars cada 30 segons. Per cert, Donald Trump en va comprar dos per promocionar-se, i també que se sàpiga ja la data de la final del 2024, quan aquí encara no se sap l’escenari de la final de copa d’aquest any. Ah, i Trump va tornar a embolicar la troca. Va felicitar l’estat de Kansas quan els guanyadors, els Chiefs, tenen la seu a Missouri. Coses seues.