Tan pesada com les altres

Encara que els Oscars de Hollywood ens els continuem mirant amb ulls provincians, obnubilats amb el glamur que desprèn la cerimònia, aquesta, com les seues germanes petites Goya, César, Bafta o Gaudí, continuen sent llargues, pesades, sense ritme i, si no fos per conèixer els guanyadors, soporíferes, i més a les hores que s’emeten aquí, pel tema de la diferència horària. La 92 entrega va ser el mateix de sempre. Interminable i amb uns números musicals que no acabaven mai. I encara rai que la coreana Parásitos, perquè després diguin, es va posar a trencar motllos i va deixar a les beceroles els favorits i va fer història al ser la primera pel·lícula no anglesa a guanyar-ho gairebé tot. I una última cosa: trobo exagerada la polèmica sobre la intervenció de Gisela cantant, amb moltes altres artistes més, l’Into the Unkown de la pel·lícula Frozen 2. El castellà és l’idioma que es parla en una determinada part del territori i l’espanyol és el global de llengües que es parla en tota la seua circumscripció, inclòs el castellà, com el català, el gallec o l’eusquera.