Ja han passat 25 anys!

Aquest divendres es van complir vint-i-cinc anys –com passa el temps!– de la primera edició de Qué grande es el cine, un espai de divulgació de títols clàssics que s’emetia cada dilluns (22.30 hores) per La 2. El 13 de febrer del 1995 va arrancar amb El buscavidas de Robert Rossen i va acabar, deu anys després, un 26 de desembre del 2005, amb Fresas salvajes, d’Ingmar Bergman. La idea era fer un programa amb cinquanta títols i en van acabar emetent 476. El presentava José Luis Garci i l’espai constava de presentació, emissió de la pel·lícula i tertúlia. Entre els col·laboradors hi havia, entre d’altres, Eduardo Torres Dulce, Miguel Marías, Fernando Méndez-Leite, Juan Manuel de Prada o Antonio Giménez-Rico. Avui dia no seria, potser, possible fer-lo perquè ja aleshores se li va criticar l’escassa presència de dones (excepcionalment hi van anar Clara Sánchez i Beatriz Pérez Aranda) i a més tots fumaven com a carreters (pipa, cigarros o havans). Però, això sí, transmetien un amor pel cinema que no s’havia vist mai fins aleshores en una televisió.