Un debat necessari

D’acord. No ho va veure gairebé ningú. Un miserable 3,5% d’audiència (548.000 espectadors) davant el 22,8% (2.330.000) de Supervivientes a Telecinco. Però, què volen?, algú havia de recordar l’infaust 23-F del 1981, 39 anys després. I ho va fer La 2, que per a alguna cosa forma part d’una televisió pública, amb la projecció de 23 F: la película, de Chema de la Peña (2011) amb Paco Tous, Juan Diego i Fernando Cayo en els seus principals papers i un debat conduït per Cayetana Guillén Cuervo (el més fluix de la taula) amb el politòleg Pablo Simón i el veterà periodista Iñaki Gabilondo, que, a més, va patir a les seues carns l’intent colpista. Insistim en allò que algú havia de fer-ho, perquè no és bo, ni aconsellable, oblidar el passat, sobretot per no haver de repetir-lo i/o patir-lo. I molt ens temem que d’aquell dia del mes de febrer ja no es recorda gairebé ningú, i les noves generacions molt menys. El millor del debat va ser una asseveració de Gabilondo: “Mai no sabrem el que va passar des que el rei va anunciar la seua intervenció a TVE fins que la va fer.”