Això no és futbol

Si acceptem que totes les mesures preventives són poques per intentar pal·liar en la mesura del possible els efectes devastadors del maleït coronavirus, es pot convenir que la decisió que aquest cap de setmana hi hagi futbol de Primera i Segona divisió, encara que sigui a porta tancada, és un veritable contrasentit. Jugar sense espectadors és atemptar contra l’essència mateixa de l’esport i, a més de les pèrdues econòmiques, que són moltes, s’adultera la competició perquè afavoreix l’equip visitant, que pot jugar sense pressió a la grada dels aficionats locals. Però no acaba aquí la cosa. Dimarts feia veritable pena veure el València-Atalanta de Champions amb les grades buides mentre, al carrer, milers i milers de seguidors valencianistes s’esgargamellaven perquè, a través de la megafonia, els seus jugadors no se sentissin tan sols. No s’havien d’impedir les multituds? En canvi, jugadors, àrbitres, personal del club i fins i tot els aplegapilotes s’arriscaven a un possible contagi. Trist, la veritat. I encara rai que la resta d’esports han optat pel lògic, la suspensió.