I també... Eurovisió

No hi ha dubte que el Covid-19 ha provocat coses que mai hauríem esperat veure a la televisió, més enllà de condicionar la graella diària: programes sense públic; els tertulians pontificant del que saben (poc) i del que no saben (bastant) des de casa; presentadors en samarreta fent la feina des de casa (Buenafuente va ser dels primers amb el seu Late Motiv); el tancament de l’Acadèmia d’OT; els Supervivientes de Mediaset assabentant-se en directe del que passa en aquest país i... que per primera vegada des del 1956, i mira que han passat coses des de llavors, s’ha suspès el festival d’Eurovisió. Des de la primera edició a Lugano amb el triomf de la suïssa Lys Assia cantant Refrain mai havia faltat a la cita amb l’audiència, i estem parlant d’un pic de 600 milions d’espectadors. Poca broma. Un festival que de portes en fora ningú veu i tots injurien però després, a la comoditat de casa, és una altra cosa. Per cert, sabien que Irlanda, amb set triomfs, lidera el rànquing de guanyadors? Això sí, a Rotterdam ja li han concedit l’edició del 2021.