Però, queda algú a casa?

Televisions i ràdios van dedicar minuts i més minuts de la programació a explicar com Pedro Sánchez, l’afortunat, va aconseguir a la pròrroga, utilitzant l’argot esportiu, ampliar quinze dies més l’estat d’alarma. Ho va fer gràcies al suport de Ciutadans, que amb el seu gest torna a “estar en el candelabro” –mítica frase encunyada per la llavors mediàtica, i ara oblidada Sofía Mazagatos– i del PNB, que s’ho sap fer venir bé. Però és que la prolongació sembla un oxímoron, amb el que passa al carrer. No fa falta que m’ho digui cap expert. Ho veig personalment cada dia. En hora punta, la mateixa circulació que a començaments del mes de març, i al passeig de davant de casa veig la mateixa gent que el maig del 2019. I és que si un sap organitzar-se, a més d’anar i tornar de la feina, pot sortir, muntant-s’ho bé, a passejar, fer esport, treure els nens i el gos, anar a comprar, al banc i, si s’aconsegueix cita prèvia, al perruquer. Al final falten hores i només queden a casa els benintencionats professionals de premsa, ràdio i televisió treballant des de casa.