La cosa no acaba d'arrancar

Com a experimentat “ministerioaddicte” puc afirmar i afirmo que la quarta temporada de, d’altra banda, l’excel·lent sèrie, camina coixa. I ja no ho diem per l’audiència, la pitjor de la seua història, amb un 6,9 pels 24,7 de l’imbatible Supervivientes, sinó perquè els guionistes no acaben de trobar el to adequat. El del personatge de Julián (Rodolfo Sancho) és un llast que, si la trama no hi posa remei, està enfonsant la nau amb la seua agònica amnèsia, que se salva, a batzegades, gràcies a Federico García Lorca i a una teràpia de xoc a càrrec d’Amelia, que segons diuen no tornarà al Ministerio del Tiempo, encara que tot sembla indicar que el seu final està cantat, amb aquest casament i maternitat amb Julián al XIX que indica aquesta foto estripada i tornada a enganxar que ja és una maledicció capítol rere capítol. La quarta entrega va ser plana i amb molt poc ganxo, tret del final, que redimeix la jornada, amb Federico assistint amb Julián, a la Granada del 1979, a un concert de Camarón cantant el seu Flotando en el viento. I sí, com diu, va guanyar ell, no ells.