Queda algú confinat?

Però tret d’excepcions, i muntant-s’ho bé, un pot passar el dia sencer al carrer: feina, passeig, nens, gos, compres, anar a la platja i altres diligències; i si ho portem a l’extrem a l’extrem, passar-se les hores a la terrassa del bar, i sense mascareta: esmorzar, aperitiu, dinar, el didalet de la sobretaula, berenar i el gintònic de la nit. I encara falta el futbol sense públic amb la premsa escrita i radiofònica fent les cròniques o retransmissions des de la redacció, veient-ho per la tele. Com l’acaba de clavar Luis Enrique: “És com ballar amb la teua germana.”

A casa ens fa certa gràcia veure a la petita pantalla o sentir a la ràdio professionals dels mitjans que continuen treballant des de casa preguntant a convidats i/o tertulians, també des de les seues, com porten el confinament. A aquestes alçades del partit podria ja preguntar-se de quin confinament estem parlant. Tret d’explicades excepcions, tret de contagiats i/o convalescents, ja no queda ningú per confinar. D’acord, col·legis, restaurants i grans superfícies no obren de moment.