Un error imperdonable

Un error, una desídia, un no saber-ne, certament imperdonable i de difícil justificació. Però no és l’únic i és igual de quina cadena (en obert) es tracti. Passa el mateix cada vegada que es projecta Evasió o victòria (John Huston, 1981), amb els noms i fotos dels futbolistes que apareixen al film; o El jove Sherlock Holmes (Barry Levinson, 1985) menjant-se l’escena final en què es dóna a conèixer Moriarty, el mortal enemic de Holmes; o a Aterriza como puedas (1980) sense poder veure l’últim gag de la pel·lícula.

Dijous 4 de juny. La 1, en prime time, emet Armageddon, el film de Michael Bay (1998). Amb el món definitivament salvat del meteorit destructor se celebra el casament de Liv Tyler (filla de Bruce Willis a la ficció) amb Ben Affleck. Apareixen els crèdits mentre sona el I Don’t Want to Miss a Thing d’Aerosmith en la veu de Steven Tyler, pare real de la protagonista. Els crèdits s’alternen amb fotos fixes de la cerimònia. Però això no es va veure. Als deu segons de la cançó, la televisió pública va tallar curt per iniciar la següent pel·lícula.