Políticament (in)correcte

El virus del políticament correcte està canviant, per desgràcia, cap al pensament únic. Cada vegada que sento parlar del tema em ve a la ment aquella vella cançó de Serrat, la del “niño, eso no se dice, eso no se hace, eso no se toca”. Vivim més pendents del que diran que del que diem. I així veiem fets tan esperpèntics com que HBO retirés del seu catàleg Allò que el vent s’endugué, obra mestra del 1939 i paradigma del cine concebut com a espectacle, sense adonar-se que es tracta d’una simple adaptació de la novel·la de Margaret Mitchell que no feia una altra cosa que reflectir un moment concret de la història americana.

Si seguíssim l’exemple, no quedaria, per un motiu o un altre, cap pel·lícula en arxiu. Ara, per citar un cas recent, les xarxes bullen pel que ha dit J.K. Rowling, la mare de Harry Potter, sobre la menstruació i les transsexuals.

I de manera paral·lela veiem a la televisió l’anunci d’una popular marca de tampons explicant com es posen, perquè fer-ho malament “ens passa a moltes. Oi, noies?”.