Estimar en temps regis

La quarta temporada d’El Ministerio del Tiempo, a falta d’un últim capítol per emetre’s, s’està caracteritzant per destacar les gestes de faldilles de monarques espanyols que, ara que també s’airegen altres gestes, en aquest cas corrupteles del rei emèrit, no deixen de tenir la seua gràcia. Si en entregues anteriors ja havíem vist les de Felip II, pensant en els pits de la fornera de palau (a la qual també visitava a la cuina reial) cada vegada que havia de complir el dèbit marital amb la reina María Tudor, en el d’aquesta setmana vam veure com Ferran VII, amb hipertròfia genital, tenia d’allò més abandonada la seua esposa, la reina Maria Cristina.

Els guionistes es treuen de la màniga un doble (sensacional Juanjo Cucalón, que a més fa de si mateix) que substitueix el monarca per uns dies mentre es cura, al segle XXI, de les seues malalties renals.

I la reina gaudeix de valent amb el canvi (els seus gemecs se senten per tot el palau) fins al punt que Irene defineix el tema com Amar en tiempos regios, en una picada d’ull a la popular sèrie de TVE.