El nou futbol televisat

El trobàvem a faltar però costa adaptar-se al nou futbol postconfinament pel coronavirus: partits diàriament, a porta tancada i amb els periodistes (la majoria) sense poder accedir als terrenys de joc. Ahir, per citar un exemple, va ser la primera vegada en la història en què cap professional de mitjans de Barcelona no va poder accedir al Sánchez-Pizjuán per assistir en directe al Sevilla-Barça pel tema dels protocols, en aquest cas absurds, de la Lliga de Javier Tebas. Tampoc ens acaba d’agradar la mania dels realitzadors de falsejar les imatges dels camps buits, incloent en croma mosaics de coloraines a les grades, incorporant sons d’aplaudiments, “uis” i “ais” segons vagi el partit, i aplaudiments a cada minut 20 en honor als sanitaris d’aquest país. És més, al Barça-Leganés de la setmana passada es va obviar, al 17.14, els càntics de la grada al Camp Nou. Ara bé, el més extraordinari ho vam veure a El Chiringuito posterior al Madrid-Eibar. Edu Aguirre se’n va anar al Bernabéu, micro en mà, per gravar les veus dels esperits dels seguidors davant de la porta 55.