Totalment prescindible

Amb més pena que glòria ha passat l’estrena de Typical Spanish a La 1. Gravat abans del confinament forçós, és un d’aquests programes que són a la graella televisiva perquè hi ha d’haver de tot. Ens sap greu perquè tenim estima al reaparegut Frank Blanco (Barcelona, 1975), que admirem com a presentador fundacional de Zapeando a LaSexta, però és que l’espai no hi ha per on agafar-lo. Basant-se en la sensació que tots els que són allà, públic inclòs, s’ho passen pipa amb molts “ha-has” i “hi-his”, un grup rotatiu de famosos (més coneguts que famosos), que arribaran fins a la quarantena quan s’acabi la cosa (si no la defenestren abans o la traslladen a horaris impossibles), intenten competir a base de qui coneix més i millor la cultura, tradicions i gastronomia que s’amaga per la geografia espanyola. Al primer programa, la barreja dels de sempre i dels repescats (Massiel, Samanta Vallejo-Nágera –que cal optimitzar recursos–, Edu Soto, Carlos Iglesias, Florentino Fernández o Vicky Martín Berrocal) ens va deixar indiferents.