La pitjor de les imatges

Corren mals temps per al Segrià, i ben aviat per al Pla d’Urgell i la Noguera. I sense arribar a l’extrem d’aplicar el clàssic Piove, porco governo!, val a convenir que les coses s’han fet si més no de forma massa improvisada i farcida d’incògnites i contradiccions. Ara mateix la imatge que mostra Lleida davant dels mitjans de comunicació, sobretot els de la Panadella enllà i els mesetaris, és la d’una població, per citar un exemple, del sud de l’Amèrica més profunda. I tampoc no és això. La crisi dels temporers, agreujada ara pel Covid-19 en forma de rebrots, no és nova. Ja fa anys que s’arrossega. I ningú, absolutament ningú, no ha fet res per resoldre-la. Això sí, ara tot és córrer, endur-se les mans al cap i posar el crit al cel. És allò, tornant al refranyer, d’“entre tots la van matar i ella soleta es va morir”, confirmant que només apareix el nom de Lleida quan hi ha males notícies. Tot i que, estiguin tranquils, quan s’acabi la temporada, que s’acabarà, s’apagaran els focus i a una altra cosa. Això sí, fins a la propera.