Inoblidable Ennio

Més d’una vegada, i més de dos, hem criticat des d’aquest racó els oblits dels programadors televisius davant d’aniversaris de programes mítics o bé de morts de pedres angulars en la història del mitjà. Amb la mort d’Ennio Morricone (Roma, 1928) s’ha reaccionat bé. Han estat atents i la figura d’un dels més grans compositors de la història del cine i de la televisió sens dubte s’ho mereixia. La 2 va canviar la seua programació d’ahir, i en lloc de la magnífica Historias de Filadelfia va emetre l’extraordinària Cinema Paradiso, i Paramount Network va substituir el llargmetratge previst en el prime time per El bueno, el feo y el malo, una altra partitura mítica del mestre romà. En general totes les cadenes han estat a l’altura. Però ja posats, ningú no ha caigut a reposar una de les seues escasses aportacions televisives com és el cas de la sèrie Marco Polo, emesa a La 1 l’any 1982 (reposada a Tr3ce el 2011) amb un repartiment d’autèntic luxe: Burt Lancaster, Denholm Elliot, John Gielgud, Leonard Nimoy, Murray Abraham o Anne Bancroft.