Franco i el biquini

Ara que mirem l’estiu amb una altra cara, i els damnificats del Segrià encara més, no podem fer menys que aplaudir l’última entrega de Sense ficció de TV3, titulada Dictadura, divises i biquinis, un excel·lent treball de David Fernández de Castro sobre l’arribada a l’aleshores autàrquica Espanya del mannà en forma de milions de turistes que al reclam de bo, bonic i barat (sol, mar, flamenc, toros, sangria i paella) s’hi van deixar diners i van fer florir una indústria, fins llavors impensable: la de l’oci, hostaleria i restauració.

El documental permet conèixer (almenys a casa no ho sabíem) que Franco va ordenar plantar fileres de xiprers a Torremolinos, separant platja i passeig marítim, perquè els veïns del lloc no es quedessin bocabadats mirant aquelles senyores en biquini que fumaven, bevien i sortien soles de nit; que els finlandesos van ser els primers a arribar aquí amb el “tot inclòs” o com el bisbe de València va voler excomunicar Pedro Zaragoza, llavors alcalde de Benidorm, perquè als anys seixanta allò era el nou Sodoma i Gomorra.