Ens prenen (i molt) el pèl

Cada vegada que veiem, sentim o llegim les autoritats competents en el tema del coronavirus fent referència a Lleida, ens posem les mans al cap i se’ns posen els pèls com escàrpies. L’última ha estat aquesta imitació de desconfinament que van anunciar dimecres a so de bombo i platerets. Si ho analitzes bé, és res de res. Mentre que a la capital catalana, que estan pitjor que aquí, se li consent tot, a Lleida se li dóna les engrunes perquè estigui contenta.

El tema dels bars i restaurants no té perdó de Déu. Terrasses sí, sense passar-se, a quaranta graus a l’ombra i tancant a mitjanit, que és l’únic moment en què, almenys, s’està bé. A dins, res. Una absurditat perquè, ara mateix, podem anar a esmorzar, dinar i sopar a la majoria de bars i restaurants a deu quilòmetres al voltant. Les piscines mengen a part. I ara transcendeix que no obren totes per falta de socorristes. L’últim esborrall d’uns pèssims escribans. Al final haurem de seguir aquesta consigna que tant ha defensat (quan li convé) Quim Torra: desobediència i que surti el sol per Antequera.