Tots hi han perdut (i molt)

Abans de res, una advertència. El Boig d’ahir va ser escrit al migdia abans del gir d’esdeveniments en el cas Messi que va provocar en els mitjans un xafarranxo de combat, una mobilització general “com en els vells temps”, parafrasejant l’hilarant secretari de James Cagney a l’Un, dos, tres de Billy Wilder, fins al punt que fins i tot el Chiringuito va tornar amb un especial en el seu dia de festa. Dit això, cal constatar que en aquest, vist ara, fins a cert punt ridícul assumpte, hi han perdut tots. Messi perquè el seu orgull ha resultat ferit i la seua credibilitat, davant dels aficionats, en part, també a l’haver d’embeinar-se-la i tornar a la cleda, a desgrat, però tornar. La voluntat anunciada, urbi et orbe, que tot serà com abans és com el valor a l’antiga mili, se li suposa. Això sí, s’ha comprat un calendari i un retolador de punta gruixuda. Bartomeu, per la seua part, ha salvat la dignitat però ha fet el “negoci de les cabres”. No percebrà ni un euro, es queda amb un jugador emprenyat, el qual veurà marxar gratis l’1 de gener, i haurà de fer-li un homenatge.