Per passar l'estona (o ni això)

L’humor, i per descomptat els humoristes, tenen el seu hàbitat natural, fora del qual rares vegades aconsegueixen plenament els seus objectius tret de comptadíssimes excepcions. Així, tenim la tropa del Polònia, que fora de TV3 no té raó de ser, o José Mota (Ciudad Real, 1965), que només s’entén a TVE. Ara acaba d’estrenar a La 1 una comèdia costumista titulada Historias de Alcafrán, que explica les vicissituds dels veïns d’una petita localitat castellanomanxega, intent amb què es va estavellar per exemple Mediaset amb El pueblo. Curiós el cas de Mota amb aquesta sèrie. Era un projecte per a la pública que va passar al calaix amb la crisi dels 2000 per anar-se’n, ell inclòs, a Cuatro, on no va arribar a passar de l’esbós titulat El pilón. Ara, vuit anys després, ha tornat a casa. I la cosa, la veritat, no acaba d’arrancar, amb mínimes audiències malgrat el talent creatiu d’Eduardo Ladrón de Guevara (Farmacia de guardia o Cuéntame) i amb aquesta variada col·lecció de veïns, tòpics i típics, que serveix, a tot estirar, per passar l’estona, i de vegades ni això.