Molt esforç, poc premi

Gemma Nierga (Girona, 1965) i Xavier Sardà (Barcelona, 1958) són la picada d’ullet de RTVE per recuperar el prestigi perdut, per desídia de l’ens públic, del centre de Sant Cugat. En aquesta postpandèmia, bé, és un dir, han estrenat Cafè d’idees la primera, i Obrim fil el segon. Les dos en desconnexió per a Catalunya en la seua programació habitual. Les audiències de tots dos són mínimes però es mantenen a la graella. Sardà lidera un programa de debats però acaba sent un més dels molts que abunden en la programació, però en el cas de Nierga, excel·lent professional, és encara més greu, perquè els seus enemics televisius resulten invencibles. La seua franja horària, de vuit a deu del matí, ja està copada per grans noms de la comunicació. Alfons Arús, Mònica López, Ana Rosa Quintana o Susanna Griso. Però és que, a més, pel tema d’optimitzar recursos, s’emet simultàniament amb Radio 4. I encara que pugui semblar el mateix, ràdio i televisió són incompatibles per pròpia definició. Ja ho va patir en pròpia pell 8TV amb La segona hora i La competència.