Almenys sembla real

Encara que no som gaire partidaris dels realities prèviament gravats i convenientment editats, cal reconèixer que l’últim a arribar, La Isla (La Sexta), almenys sona a real. Les catorze dones teòricament perdudes en una illa deserta del Pacífic han de buscar-se la vida de veritat. La recerca de l’aigua en la primera entrega, per exemple, va ser el més creïble. També ajuda la figura del conductor, Pedro García Aguado (Madrid, 1968), or en waterpolo amb Espanya als Jocs d’Atlanta del 1996, que vam conèixer, televisivament parlant, com a responsable d’Hermano Mayor. A La Isla (fa tres anys es va rodar el mateix programa però amb homes) s’agraeix que, a diferència de Supervivientes de Mediaset, reality amb el qual inevitablement sorgeixen les comparacions, no hi ha famosos, coneguts i saludats fent posturejos davant la càmera, o l’absència de mals rotllos, baralles, crits i conflictes provocats per contracte i eixerits guionistes i, per descomptat, l’absència de gales en les quals les baralles adquireixen rang de prime time.