Coronavirus, l'amic de Barto

Josep Maria Bartomeu (Barcelona, 1963) s’ha guanyat a pols el títol de gran triler del futbol actual i el del pitjor president de la història del FC Barcelona. Veient, sentint i llegint les seues últimes aventures a les televisions, ràdios i premsa escrita, a part dels seus errors, s’assembla cada vegada més a aquell rei que es mou, de casella en casella, pel tauler d’escacs i acompanyat d’un humil peó, a l’espera de l’escac i mat definitiu del rival. Tot el que fa és guanyar temps per no haver de dimitir ni ser expulsat pels socis, i poder anar-se’n amb la convocatòria d’eleccions, a les quals no pot presentar-se. I en aquesta àrdua tasca d’allargar els terminis, tots fins a límits impensables, s’ha trobat amb un aliat impensable: el coronavirus mateix. Sí senyors, gràcies a ell s’han ajornat reunions de junta i assemblees, ha evitat haver d’escoltar el que no voldria a la llotja del Camp Nou pel tema de jugar a porta tancada, i està fent perillar fins i tot la moció de censura, que el farà fora, prevista per a l’1 i 2 de novembre amb el Procicat vetllant per la salut dels socis votants.