El VAR no té esmena

Res més lluny de la meua intenció que semblar frívol o inconscient, però la comparació ve com anell al dit: el VAR, igual que el coronavirus, ha vingut per quedar-se molt, moltíssim temps, potser per sempre, entre nosaltres. Per tant, cal resignar-se a conviure-hi i esperar que ens afecti al mínim possible. O sigui, com més lluny, millor. Perquè mai no decidirà al gust de tothom. Segons sigui l’ofès, allò semblarà el robatori de segle. O sigui, tot igual que abans de la seua implantació, amb l’agreujant que abans el centre de les ires era un humil àrbitre i ara és l’àrbitre més la tecnologia punta i els professionals que ho interpreten des d’una sala que, teòricament, ho controla tot. Perquè el problema, ja ho hem explicat, és que el VAR, en realitat, és humà, i és l’excusa perfecta per justificar una derrota. Però ja ho veuen, a Segona B, sense VAR ni res que se li assembli, continuen passant les mateixes coses de sempre. Al Nàstic el van espoliar a l’estadi Johan Cruyff. El penal que li van escamotejar en el descompte no va ser de llibre, sinó d’enciclopèdia Espasa.