Chelo no pot caure més baix

Podem acceptar que tal humiliació pública està compensada generosament per la cadena i que, òbviament, totes les denigrants proves i preguntes estan consensuades prèviament, però en qualsevol cas ens sap molt greu quan veiem el grau de degradació pròpia al qual ha arribat Chelo García Cortés (Ourense, 1951), en un altre moment prestigiosa periodista del cor, prestant-se a participar al vergonyós concurs Quiero dinero, que s’ha tret de la màniga Mediaset i que inclou dins de Sálvame. O el seu compte corrent està molt malament o ha arribat al punt de “m’és tot ben igual”. Altrament, costa de creure que accepti voluntàriament sotmetre’s diàriament a cinc reptes a veure quin és més vergonyant. Ja és dur veure-la com s’abaixa els pantalons per mostrar la roba interior, ser blanc d’un llançador de ganivets o cantar La cucaracha en una caixa plena d’aquests insectes, però les preguntes personals, sexuals, sobre ella i col·laboradors del programa, aclamades pel cinisme de Jorge Javier Vázquez, ja són cosa de jutjat de guàrdia.