Suspesos en comunicació

El tema del conseller de Treball, Chakir el Homrani, dient una cosa a cal Basté al matí i la portaveu del Govern, Meritxell Budó, desmentint-ho abans de l’hora de l’aperitiu (a casa, per descomptat, que no hi ha bars oberts per gaudir-ne!) és només un botó de mostra de la gran assignatura pendent dels nostres, per desgràcia, polítics. Els d’aquí i els d’allà, perquè en això tots són iguals. Es veu que o no van anar a classe, o no van parar atenció, i es van guanyar el màster en Comunicació a la Joan Carles.

És igual, suspens general. Quan més es necessita una única versió sobre qualsevol tema apareixen versions contradictòries sobre el mateix tema. Fa la sensació que tots, sense parlar amb ningú, diuen el que els sembla i que surti el sol per Antequera, o ho diré i a veure què passa i, segons ho vegi, segueixo o no. I no és un problema d’ara mateix.

Fa temps que existeix i s’ha fet ja crònic. Tant costa tancar la boca fins que la mesura coercitiva de torn, perquè de bones no n’hi ha ni se les espera, estigui lligada i ben lligada i evitar-nos tots plegats aquesta vergonya aliena?