Quin Dia de la Televisió!

Diem això perquè la seua segona entrega de Cantora, la herencia envenenada ha tornat a ser el més vist de divendres amb 25,9 de l’audiència i tres milions d’espectadors. Amb Pantoja, i no d’ara sinó de sempre, han trobat un filó inesgotable que deixa en no res la saga de les Campos, un altre referent, en els seus millors temps. Els Pantoja-Rivera han deixat que Mediaset es converteixi alhora en jutge, fiscal i defensor (poc) dels seus litigis quan, si n’hi ha, haurien d’estar en un jutjat dels de veritat, però la seua dignitat, com el valor en l’antiga mili, només se’ls suposa. Per cert, per a quan la tercera entrega? Hem de veure-la.

D’acord. Tenim el que ens mereixem. Així, per citar un exemple, cada quatre anys entrepussem amb la mateixa pedra i regalem el nostre vot a aquells que ens deixaran amb el cul a l’aire. Tot això ve a tomb perquè ahir, dissabte, es va commemorar el Dia de la Televisió. I si hem de tenir com a referència Mediaset, en relació amb el seu lideratge en audiències, que em passin ràpid el comandament a distància que m’esborro dels seus canals.