Tocant la fibra (i 2)

Després del de la Loteria i Coca-Cola, ara és el torn del torró Suchard (ja saben, “en estas navidades, turrón de chocolate; en estas navidades, turrón de Suchard” que escoltàvem de nens). També amb pressupost han encarregat la cosa al cineasta Daniel Sánchez Arévalo amb un treball que suposa un tres en un. És a dir, són tres històries unides per un mateix eix argumental. I des d’aquí aconsellem veure’l complet per apreciar-lo més i millor. Es titula De... para..., i explica el retrobament familiar d’un pare amb els seus fills, gendres, nores i néts. Aquí es podria fer un parèntesi per constatar que són deu a la taula procedents de tres bombolles diferents (que ara la cosa està però que molt mirada). En la primera història, la filla explica a la mare que el seu futur fill es dirà Manuel, com el seu pare (el de la mare) mort. A la segona, l’avi deixa asseure’s a la taula el nét gran en detriment dels altres dos (quin trauma de cara al futur!), i al tercer el pare separat (Paco León) es comunica amb la seua ex a través del mòbil i a instàncies de la filla.