El retorn d'Anita

Si haguéssim de ser estrictes amb la realitat, es podria convenir que Ana Obregón (Madrid, 1955) no se n’ha anat mai. O almenys no del tot. Estricta i confessa seguidora de l’icònic missatge de Bob Fosse al seu All That Jazz (1979) i que després va millorar Charles Aznavour quan el 2018, amb un braç trencat, no va voler suspendre un concert a Osaka, sempre ha tingut clar que, passi el que passi i per damunt de tot, el xou ha de continuar. Alleujada del dol, almenys exteriorment, provocat per la mort del seu fill Aless (encara que per ser estrictes no ha deixat d’aparèixer a totes les portades hagudes i per haver mostrant el seu dolor de mare a canvi de suculentes mossegades), ja ha anunciat que serà la responsable de presentar les campanades que donaran l’entrada a l’atípic 2021 des de la Puerta del Sol per La 1 (sense públic, clar) amb l’eterna Anne Igartiburu (Elorrio, 1969), al capdavant de l’esdeveniment des del 2005. Així que per promocionar-se, i revelar que la seua pena, com les hemorroides, la pateix en silenci, se’n va anar al Corazón de la seua “col·legui” per tractar el tema.