Fins als mateixos...

Potser encara no se n’han adonat, però tinc la sensació, potser m’equivoco, que el personal, a hores d’ara, ja està molt emprenyat. És més, ha passat de la inicial i solidària sortida als balcons (que vist ara sembla un pèl cursi) a opcions més radicals, pragmàtiques, estoiques i simplement passotes, de l’estil “que sigui el que Déu vulgui”. No ens estranya en absolut. Hi ha un evident afartament de les polítiques que van a cegues acollint-se a allò de “si l’encerto, l’endevino”, de les administracions, que, a més de llançar continus globus sonda per veure què passa, es contradiuen fins a tres vegades en un mateix dia.

L’últim que ha fet vessar el vas de la paciència són les decisions sobre Nadal (nens, sí o no; restriccions, tocs de queda...). Al ciutadà el saturen (matí, migdia, tarda, nit i matinada) amb experts que només hi diuen la seua i no aporten res de nou. Així només s’aconsegueix que ningú ja no faci cas de res. Cauen les audiències dels informatius i augmenten les visites a plataformes amb oferta de sèries i pel·lícules. I al meu cotxe vintage, l’oblidat CD de música.