Imprescindible Jaume Figueras

Embolicats fins al capdamunt a intentar entendre les incomprensibles, ambigües i contradictòries mesures de l’erràtic Govern sobre la Covid per a aquest Nadal (ni amb l’ajuda d’un manual d’instruccions dels d’IKEA sabem a què atenir-nos), se’ns passava per alt comentar l’excel·lent treball de la televisió catalana (que es va lluir relegant-lo al 33) titulat Jaume Figueras. Amb la mirada neta per recordar la mai prou aplaudida tasca d’aquest barceloní (1940), ara jubilat, en la divulgació del cine. Gravat en els antics Cinemes Urgell (ara seu d’un supermercat) i a la seua oficina, que ha d’abandonar per temes merament econòmics, envoltat de records, Figueras ens va fer disfrutar durant els trenta-dos anys que va dirigir el seu mític Cinema 3.

El crític de cine va ser un habitual, per feina, amistat, plaer i reconeixement (va ser guardonat amb un Ángel Fernández-Santos), de la Mostra de Cinema de Lleida. Ens quedem amb una de les seues moltes sentències del reportatge: “Qui estima la vida estima el cine; qui estima el cine estima la vida.”