Eyre, fins a la sopa

Confesso que encara que em produeix morbo llegir-lo no compraré (ni l’he demanat per carta a Ses Majestats d’Orient) el llibre de Pilar Eyre Yo, el Rey. Per a què? Hi ha hagut tantes filtracions, tants avenços, tantes confidències de cada capítol, que sense fer-ho ja ens l’hem llegit o, si més no, ens hem assabentat del contingut. Ens ha recordat aquella enginyosa tècnica de vendes de les novel·les per entregues, encunyada a França a començaments del XIX, que van divulgar autors com Balzac i, sobretot, Dumas, amb obres mestres com Els tres mosqueters o El comte de Montecristo. La promoció de Pilar Eyre (Barcelona, 1951), experta en la Casa Reial i periodista i escriptora de llarg recorregut, ha estat tal que no ha deixat de visitar cap plató (i alguns diverses vegades) televisiu o estudis de ràdio, i en tots ha explicat fragments del llibre que destapa les fosques aventures de l’emèrit, la reina Sofia (ara en el punt de mira) i el seu entorn familiar. Quan sembla que no hi pot haver res més a dir, sempre apareix un nou escàndol.