Sempre ens quedarà Masferrer

Amb tantes notícies desassossegants que ens envolten (i ja deixem al marge, per reiteratives, les concernents al coronavirus), sempre ens quedarà, com a refugi a què acollir-nos quan venen mal dades, El foraster (TV3) de Quim Masferrer. Els més puristes potser no el col·locaran en el top ten dels millors programes de l’última dècada, però suposa una injecció d’optimisme, de bonrotllisme, de pensar, en definitiva, que no tot està perdut encara. A tall d’exemple, en la seua última visita, concretament a Vallfogona del Ripollès, Masferrer va ser capaç d’emocionar-nos a partir de la seua trobada amb el Joan, un llenyataire que porta a l’ofici des dels 18 anys (i d’això fa ja molt) i que, malgrat el seu exigu 1,60 d’estatura, és un gegant pel que a sentiments i humanitat es refereix. El Joan ha dedicat la seua vida al bosc i als arbres, als quals es coneix del primer a l’últim; són els seus fills. Greta Thunberg s’hauria quedat muda davant de tal amor al medi ambient. I més encara al veure’l plorar en el moment de recordar l’incendi del 1994, que va deixar en cendres la zona.