On n'hi ha dos, n'hi ha tres

Al final hi ha hagut sorpasso de Telecinco i, sobre la botzina, ha aconseguit mantenir, per vint-i-novè mes consecutiu, el lideratge en les audiències televisives d’aquest país. Va entrar l’última setmana de gener per sota d’Antena 3, però en un esprint final ha obtingut la victòria malgrat que només hagi estat per dos dècimes.

L’efecte de les telenovel·les turques Madre i Mi hija i els informatius no han pogut contra el canvi d’estratègia dels seus rivals: potenciar al màxim el sexe cornúpeta de La isla de las tentaciones i doblar a dos dies el Deluxe.

Si dissabte ja va vèncer amb la senyora María Teresa Campos a plató, diumenge amb la tercera presència, i la segona en una setmana, de Kiko Rivera per escorxar sa mare, si és que encara queda alguna cosa per escorxar, la remuntada es va fer possible, a canvi d’una mossegada estratosfèrica.

Així les coses, no ens estranya que Don Paolo es passegi pels passadissos del seu imperi Mediaset cantussejant, a cau d’orella, aquella popular cançoneta republicana que feia: “No hay quien pueda, no hay quien pueda, con la gente marinera...”