Un mugró?, és de la Pedroche

És sorprenent la tirada que mostra la vallecana Cristina Pedroche (1988) per l’exhibicionisme. I no és d’ara, sinó de sempre.

Encara recordem aquella mítica escena a Zapeando de l’any 2014 quan, enmig d’una guerra d’aigua entre els col·laboradors, va deixar anar allò de “se m’estan mullant les peres”.

Des d’aleshores ha estat un no parar. Bé sigui al plató o a Instagram, la seua plataforma favorita, ha regalat als seus incondicionals, que no són pocs, nus de tot tipus i condició a casa, al llit, a la banyera (la foto on surt coberta d’escuma i amb una copa de vi blanc a la mà també va tenir el seu què), a mercè del vent traïdor, o a la neu aquest mes de gener passat.

I ja no parlem dels seus vestits de les gales de Cap d’Any: ja van set. Les dos primeres amb Frank Blanco i Carlos Sobera, i les altres cinc amb Alberto Chicote.

I en les set s’ha endut el minut d’or amb els seus atrevits abillaments. L’últim numeret ha estat als jardins d’Atresmedia. Abans d’entrar a plató es va marcar uns passos de ball i va passar el que havia de passar.