Un 23-F incomplet

Quan opinem que en el tractament informatiu dels quaranta anys de l’intent de cop d’Estat del 1981 li ha faltat alguna cosa (per cert, que grinyola una mica la qualificació com a “commemoració” que han utilitzat alguns mitjans) no ens referim al fet que fins al 2030 no es desqualificaran els documents secrets. O sigui, el “¡Cuán largo me lo fiáis!” del Don Juan de Tirso de Molina que no el de Zorrilla.

Ens referim al fet que si bé la majoria de televisions generalistes han dedicat amplis reportatges al tema, hem trobat a faltar l’emissió d’una de les dos pel·lícules que s’han rodat, fins al moment, del segrest del Congrés dels Diputats per part d’un grup de Guàrdies Civils. Sorprèn, sobretot, que TVE no ho hagi fet especialment perquè 23-F: el día más difícil del rey, exercici laudatori on n’hi hagi, és seua, amb Lluís Homar com Juan Carlos, Juan Luis Galiardo com a Armada, Manel Barceló com a Tejero i José Sancho com a Milans del Bosch. L’altre títol sobre aquest assumpte és 23-F: la película, de Chema de la Peña (2011).