Els setciències

Cada vegada que els veig a la petita pantalla em surt urticària. Són els tertulians col·laboradors en els diferents programes televisius.

Però els que prenen part en els programes del cor (llegeixi’s Sálvame, Socialité o Viva la vida, per citar tres exemples) són de nota. Són els menys indicats per donar lliçons de res a ningú, però ho fan.

De cara a l’espectador saben de tot. Tots van de sobrats, de saber-ho tot i cada vegada que obren la boca pontifiquen.

No importa que hores abans han estat ells els que han estat a l’ull de l’huracà amb els seus propis problemes personals. És igual.

Asseguts a les seues còmodes butaques i amb el mòbil a la mà (ho haurien de prohibir), parlen i tuitegen mentre estan en directe, sense escoltar els altres i sempre aporten (a saber de quines fonts) l’últim de l’últim en qualsevol tema. És més, saben més, encara que en realitat mai aporten cap revelació contundent més enllà d’insinuacions, que els mateixos protagonistes del tema que estan tractant.

Hi van, deixen anar el seu discurs, encenen el ventilador, criden més que els altres i a una altra cosa.