La Campos, a la nevera

A l’octogenària María Teresa Campos (Tetuan, 1941) no paren de donar-li disgustos. En comptes de gaudir d’un daurat retir (els seus deutes i els de les filles probablement ho impedeixen), l’obsessió per continuar sent algú en els mitjans l’obliga a seguir llançant-se a l’arena mediàtica, sense gaire xarxa.

L’últim cop l’hi ha clavat la seua cadena amiga (bé, amiga des que van firmar un pacte de no-agressió), que li va donar, amb reticència, un programa d’entrevistes, La Campos móvil, en el qual María Teresa entrevistava sense ordre ni concert mentre feia un tomb pels carrers de Madrid, inclosa la porta d’Alcalá, “con la falda almidoná y los nardos apoyaos en la cadera”. El tema de la reticència ve a tomb perquè, tement-se el pitjor, no el van col·locar al prime time del també defenestrat Sálvame tomate (d’això parlarem demà).

Va ser tal el fracàs en la seua estrena amb Isabel Díaz Ayuso (a l’estar gravat no van poder parlar de la moció de censura, el mateix dia de l’emissió) que l’han posat en stand by a l’espera que el temporal amaini.