Mal inici amb pitjor final

El mínim que pot dir-se del ¿fallit? intent de crear la Superlliga de futbol europeu és que la manera de conduir-la i presentar-la ha estat matussera. No cal ser gaire llest per saber que perquè un cop, en aquest cas esportiu, triomfi, ha de tenir múltiples complicitats lligades i comptar amb un ampli suport popular.

Fa molts anys que el tema de la Superlliga és a totes les tertúlies esportives i ara, de la nit al dia, en un tres i no res, el G-12 dels clubs més poderosos del continent es tira a la piscina sense xarxa i provoca un enfrontament irreconciliable entre el futbol espectacle-negoci (perquè, no ens enganyem, aquí la cosa va d’embutxacar-se milions d’euros) i el futbol sentiment. Error de càlcul dels promotors? Probablement, però, és que a més, la presentació no va poder fer-se pitjor: amb nocturnitat i gairebé amb traïdoria.

En lloc d’una mediàtica roda de premsa amb els implicats, en actitud xou televisiva, a Florentino Pérez no se li va ocórrer cap altra cosa que anar a revelar el projecte al Chiringuito... L’arrancada, la veritat, seriosa, seriosa no va ser.